Il progetto, realizzato attraverso lo stanziamento di un fondo annuale erogato in due sessioni, nasce per volontà del GAI – Associazione per il Circuito dei Giovani Artisti Italiani, in collaborazione con PARC – Direzione generale per la qualità e la tutela del paesaggio, l’architettura e l’arte contemporanee, Ministero per i beni e le attività culturali e POGAS – Presidenza del Consiglio dei Ministri, Dipartimento per le Politiche Giovanili e le Attività Sportive. Movin’up nelle prime nove edizioni ha permesso di sostenere 402 su 959 progetti presentati per un totale di 661 artisti! E tra i partecipanti a Movin’Up molti hanno potuto realizzare il sogno di farsi conoscere e di concretizzare le proprie aspirazioni diventando oggi artisti affermati. Tra i tanti premiati, dal 1999 ad oggi, si possono citare alcuni artisti che proseguono con successo la loro carriera professionale: Luisa Rabbia, Zimmerfrei, Alterazioni Video, Cliostraat vincitori per la sezione arti visive; Stefano Odoardi, Alessandro Nico Savino e Rossella Schillaci per il cinema; Ooffouro, Le-gami, Sara Marasso, Simona Barbera, Debora Petrina, Francesco Guaiana per le discipline teatro - danza – musica.

La seconda sessione del bando per il 2008 scadrà venerdì 14 novembre e considera le domande per le attività all’estero con inizio compreso tra il 1° gennaio e il 30 giugno 2009. Il bando di concorso e la modulistica di partecipazione sono pubblicati sul sito Internet www.giovaniartisti.it .

Aquest matí estava mirant Els Matins de TV3 quan han parlat d'un trajecte a peu per fer a Catalunya. Aviat m'ha vingut al cap un trajecte per Montserrat, el Pirineu o algun lloc així. Llavors m'he quedat bocabadat quan he sentit que el trajecte era de Vilanova i la Geltrú a Sitges! Mai hagués pensat que aquest trajecte fos d'interès general!

En el programa han començat a parlar del trajecte tot monstrant imatges. S'han vist imatges del Museu del Ferrocarril i s'ha parlat bé de l'estació de Vilanova. La veritat és que és una estació, estació. Després s'ha parlat de la platja del far i de l'ermita de SAnt Cristòfol així com del Museu de Curiositats marines. I d'una tal carpa juanita m'ha semblat! Les imatges, com no podia ser d'altra manera eren preses des d'helicopter o dins del fons marí amb peixos movent-se a les belles aigües. Res a veure amb el que el trajecte ens mostra! Després se'ns ha parlat del que hauríem de portar: crema i tovallola. llavors se'ns ha dit que es deixaven el banyador perquè no calia si ens voliem integrar amb les platges nudiestes que hi havia! Vaja!!!! Una de les platges gais més famoses de Catalunya i no ho diuen! Mencionen la platja de l'home mort però no diuen res més. Tinc ganes de veure la gent que fa aquest trajecte de TV3 i se n'adonen de tot el que TV3 no diu! De fet quan s'arriba a Sitges recomanen anar cap a l'estació de Sitges seguint la carretera! Vaja! Com el passeig marítim de Sitges no val res i és molt lleig millor ni apropar-nos! Desprès se'ns mencionan els museus Maricel, Cau Ferrat i el Museu Romàntic.

O sigui, que un dels trjectes més gais que hi ha a Catalunya surt a TV3 i en cap moment es menciona la paraula gai i a més a més no hi ha imatges sobre el terreny! 

Però bé, tampoc s´ha de culpar a TV3 d'ometre coses. GAY.CAT també omet part de les coses que un es pot trobar en aquest trajecte i que potser d'aquí a uns anys no en tindrem per culpa de les urbanitzacions que cada vegada es mengen més el bosc litoral.

Garcia-Planas, Pàcid “Conquista sexual en el corredor de Danzig” La Vanguardia Internacional/12 [25.05.08]

Demà, dia 28 de juny, és el dia per a l'alliberament gai, lesbià, transsexual i bisexual, una data en que el col·lectiu GLBT reivindiquem el ple dret que tenim de viure amb normalitat, de ésser tractats com a qualsevol persona respectable de la societat, i equiparar els nostres drets als de qualsevol altre persona.

Durant els últims anys, s'han produït diversos avenços cap aquest sentit, com per exemple, l'aprovació de la unió civil entre persones del mateix sexe, o el dret de les parelles homosexuals d'adoptar, però a part d'aquestes lleis, al nostre col·lectiu ens queda molt per reivindicar, i molta feina per endavant.

Tenim per endavant, la important tasca de normalitzar la nostra presència a la societat. Hem de treballar perquè des de l'escola i els mitjans públics s'eduqui a la societat per evitar la homofòbia que durant tants anys ens ha perseguit, assassinat i maltractat. No es podem conformar amb simples lleis d'unions civils o lleis d'identitat de gènere insignificants, hem de lluitar perquè la homofòbia sigui un record del passat, que les agressions a persones del nostre col·lectiu no quedin impunes i que qualsevol persona, tingui el dret de passejar-se, agafat de la ma, de la persona que estimi, sense importar el sexe, el color o la raça.

Queda molt per fer, i la nostra veu no només s'ha de sentir el dia 28 de juny, la veu del nostre col·lectiu ha de ser un xiuxiueig constant i diari, un treball de formigueta, que ens apropi, dia a dia, a la plena igualtat entre gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals.

- Soc l'esperit dels teus Orgulls passats i he vingut a mostrar-te una cosa: Mira allí! Et diu res?

- Joder!!!! Si soc jo amb 16 anyets duent una pancarta a la Mani de Orgull! Aixó deu ser com a mínim 1998, amb lo del judici dels Skins i tal! Que fort! Quina careta de nen petit, per favor!!!

- I aquell no et sona?

- Ostia, siii! Aixó ja ha de ser... 1999!!  i per tant és el K. el meu amic punki, que el pobre era tan baixet que va entrapussar amb les plataformes d'una Drag Queen i quasi cauen tots dos rodolant per terra rambla avall! Vaia telaaa! Que se n'haurà fet del pobre K.?

- I mira aquí: tú al 2000, amagan-te del pesat del teu ex, que et seguia per tota la mani! 

- Ahajaja, es veritat! Com em vaig poder enrollar amb "alló"? ahhhgg! Coses de la juventud, suposo! Ostia! Que bó! Aixó ja és 2001! Aquí estava amb el D.B. el M.E. i la L.!! Els tres eren suposadamet heteros llavors i poc a poc van anar sortint lentament del armari! Si es que ho sabia!!

-  Oi tant! Tard o d'hora tots acaben caient! I aquí l'espectacular 2005! Aquell 2003 en que et va acompanyar un superfreak convergent quasi que el passem de llarg, no?

- Si, millor! Vaia tela el 2005! Quina gentadaaa! Va ser el millor any sens dubte! Feia amb prou feines dos mesos que el Foro de la Familia havia convocat un milió de iaies homòfobes a Madrid i s'havia d'estar a l'alçada! Ohhhh! I aixó ja és l'any passat! Dos dies abants de marxar a Zarautz ballant en mitj d'un corro d'ossos, que amb les seves panxotes no ens deixaven ni moure! Peró.. escolta... que pretenies mostrar-me amb totes aquestes imatges que jo tenia tan ben guardadetes al oblid del meu inconscient? 

- Doncs res! Simplement volia que veiessis com, sense el teu petit gra de sorra, mai s'hauria pogut construïr aquest pont gegant on ara podem caminar per sobre l'arc de Sant Martí. No oblidis mai, en les nits en les que el teu pessimisme histèric no et permeti trobar cap mena de sentit a la teva existència, que sense la valentia de gent anònima, com tú, avui no seriem aquí, que s'han quedat molts d'aquell 1998 pel camí, que no van poder veure mai la llibertat que avui respirem però, afortunadament, tenim al darrere una generació que puja forta i decidida que ja no coneixerà la intolerància. I sí, encara que el 28 de Juny sigui avui poc més que una mera festeta folclòrica, encara queda molt tram per recorrer. Fins aviat! 

FELIÇ DIA DEL ORGULL GLTB A TOTS ELS LECTORS D'AQUEST BLOG!!

PD: La foto és un cameo-muntatge del meu fotògraf de capçalera Jotabé. Gràcies wapu!!

The stupidest, or perhaps smartest, thing Gai-sensei had ever proposed to his team was one of his many 'bonding' exercises. His 'bonding' exercises tended to range from cooking to, oddly enough, playing a prank on the current Hokage. Of the all the exercises they conducted, the pranks never tended to end well. Neither Tenten, nor Neji, nor Lee, nor Gai, were any good at pulling a well orchestrated prank. it was usually either a lame prank or they got caught doing the prank at the worst possible time. Over time, Tenten and Neji became clever enough to find a way out of the training exercises, but in the beginning they were forced along.

One of his few successful exercises was rather impromptu and proposed back when his team was still undeniably at odds with each other. It had began with the end of a rather unorthodox training session in which Gai-sensei had them work on how long they could hold their breath while sparring using only taijutsu. Tenten lost almost immediately. On average she was okay in her taijutsu, combine that with holding her breath and it spelled disaster. Although, she was the best when Gai-sensei allowed them to use weapons while holding their breath; but without weapons she failed miserably. Lee lost about twenty seven times to Neji before finally winning one, though Tenten attributed the win to the fact that Neji was getting exhausted and Neji just didn't hold the same resilience Lee did at that time.

Lee would eventually surpass Neji in taijutsu, but at the moment, Lee was still lacking in everything but heart.

"Can I go home now?" She had complained to Gai-sensei once Lee had finally bested Neji. "You know, since we're done?"

"But we must train harder!" Lee protested.

Neji just sat there stoically.

It was at that interval that Gai-sensei seemed to find it appropriate to try to unite them closer as a team once again. Tenten had told him constantly to quit trying. She, Lee, and Neji were far too different to ever get along appropriately. But Gai was just as hard-headed as Lee - they both refused to ever give up on anything.

"I know what youthful exercise we can do!"

"Please no." Tenten pleaded at the same time Neji sighed in aggravation.

"Let us play hopscotch, my young students!"

Tenten felt her eyebrow twitching. "Hopscotch?" Of all stupid things, Gai had picked hopscotch? She wondered yet again if someone had hit him too hard in the back of his head in a mission. He had to be mentally unwell in some retrospect.

"I have to--" Neji tried to wrangle out of it, but Gai-sensei hushed him with another long monologue on how hopscotch would surely light the inner fires of their youth.

Tenten had no reservations about telling her sensei to shut the hell up, but she'd long since realized that doing so only made his monologue longer. So rather, she picked herself up from the comfy spot on the floor and started digging a kunai into the grass so that the lines of the hopscotch squares were clearly evident by the brown lines of dirt through the brightly colored grass. "Fine. Let's get it over with." She interrupted, hoping this would, in effect, shut him up.

Neji hesitated. "I don't know how."

Tenten yawned. "How what?"

"How to play."

It took her a few seconds to register the information, though seemingly it seemed she was the first to understand. Lee gaped at Neji in astonishment and Gai looked a cross between a child who'd just had his candy taken away and a child who couldn't understand where his mother had gone when peekaboo was being played.

"How can you not know how to play?" She asked baffled. "Doesn't every kid play hopscotch? Hell, I'm poor as dirt and have no parents, and I've played the game."

He scowled. "Well, I've never played."

She straightened, realizing that she may have inadvertently offended him. She blinked, "Look, I didn't mean...It's just...It's weird okay? I didn't expect that, especially from you." Without as second thought, she took his hand in hers and dragged him over to the game she'd just dug into the grass. "Okay, look, there's these squares."

Lee seemed to have regained his composure and moved to stand beside her. "They are numbered."

Tenten nodded. "Right. And the object of the game is really just to get through all the squares and back, but you have to hop through them." She hopped through her design, "Just like this." She showed him again coming back.

Lee picked up a pebble. "And you throw a rock to get to the right square. If you do no't get it in or if it touches the line, you lose your turn." Lee tossed the pebble in example.

"Also, if while you're hopping on a single square your other foot touches the ground it's a violation. Your turn is disregard and you go back to where you lst were. Same thing happens if you hop on a line." Tenten showed him what she meant.

Neji frowned. "Well, it's a pretty easy game for a ninja wouldn't you say?"

Tenten analyzed her rudimentary design. "Now that you mention it..."

"What if we play on a mountain?" Lee suggested.

Tenten nodded. "Yeah...Oh! And instead of a pebble we use a kunai, but we also draw a target on each square where we have to get a bulls-eye or else have our turn skipped!"

"I know!" Gai interrupted, finally falling out of his revere, "We also separate the squares by 25feet!"

Neji's eye started twitching. "How about between five and eight feet?"

Tenten nodded. "Yeah, five or eight sounds good." Twenty-five was just ridiculous.

Thirty minutes later, they finished constructing their game of hopscotch on one of the steepest mountains in the village. Despite Tenten's initial disinclinations to the game, she found herself having fun. "Hey! Cheater!" She accused, pointing her finger at Neji. "You toed the line!"

"I DID NOT!" He protested.

Tenten turned to Lee. "You be the judge. Did he or did he not?"

Lee shook his head. "Tenten, I did not see him touch the line."

"Gah!" She protested bitterly. "You're both in cahoots."

"Who says 'cahoots' nowadays?" Neji smirked.

"Who says 'nowadays'?" She shot back.

"Bitter." He smirked.

"Cheater." She snapped. "EP! STOP!" She yelled at Gai.

Gai froze, halting before going to the next jump. "What?"

"You cheated." Neji explained.

"Exactly." Tenten harrumphed.

"I did not cheat!" Gai protested.

"Lee?" Tenten inquired.

"Gai-sensei," Lee said smiling, "you touched the line."

"Ha-ha!" Tenten grinned. "Told ya!"

Neji rolled his eyes. "It's about time one of your accusations proved to be true."

"Hey," She protested, sticking her tongue out at her teammate. "They were all true; this is just the first time I could get one of you pinned."

"Sure." Neji said. "Suure."

Somehow, that rather strange game of hopscotch made friends out of strangers and teammates of outsiders. As friends, they would always be called the oddest bunch, but that day Tenten found, it really wasn't so bad. Being friends with them was rather nice, because beneath their skin they were rather different. And it was special to be able to say that she was one of the few who could see it.

Also, it turned out that their modified version of the game of hopscotch became not only the most popular game among shinobi, but one of the only 'fun' training exercises that senseis could use to mold their students.

Hunh, they were starting trends. And all because Gai-sensei had another harebrained idea.

Dins aquest grup trobem històricament personatges que, amb la seva capacitat creativa han estat capaços de fer avançar de forma determinants l'art, la liteatura o la ciència: estem parlant de Plató, Aristòtil, Miquelàngel, Leonardo da Vinci, William Shakespeare, Oscar Wilde, Federico Garcia Lorca, Lluís Llach o Arqueòleg Glamurós, per citar tan sols alguns des més coneguts.

Doncs avui us donaré una lliçó magistral de com arribar a formar part d'aquest selecte i elitista grup: ja us aviso que no és fàcil, però tot és posar-s'hi! Els únics requisits bàsics son ser gai (obviament!), ser alt, prim i haver estudiat una carrera universitària (que no sigui una enginyeria).

1.- CINE: És obligatòri veure sempre els films en versió original subtitolada, preferentment en cinemes com Verdi o Floridablanca, a poder ser de cinema d'autor i eropeu. MAI  pelis comercials americanes en una gran superficie i doblades, aixó es un veritable crim per una Mariculta!
FRASE ILUSTRATIVA: "Que no saps qui és David Lynch? Fora del meu llit ara mateix!!!"

2.- MÚSICA: Preferentment alternativa anglesa o antiga i rara; en el cas que us agradi un artista comercial ho podeu arreglar fent-vos fan de les seves cançons més extranyes com cares B o rareses. És imprescindible emprar el major nombre de tecnicismes anglesos en qualsevol conversació musical.
VOCABULARI BÀSIC: Mainstream, underground, backstage, indiecool, technopop, electroclash, rave...

3.- PREMSA: El diari mariculte per excelència és El País, en tots els seus aspectes i seccions. A males males, podeu compar La Vanguardia o Público. No queda gaire bé llegir l'Avui o EL Periòdico i sobretot MAI diaris esportius!
FRASE ILUSTRATIVA: "Ahhhhggg! He tocat l'Sport, em vaig a desinfectar!"

4.- ART: Com més avanguardista, abstracte i menys figuratiu millor. És igual que no entngueu res, no hi ha res a entendre, simplement mireu-lo fixament amb cara d'interessant i expresseu amb veu alta aquells sentiments onírics que us reporti amb un vocabulari ple de tecnicismes artístics.

5.- LITERATURA: llegir molt és la base de tot mariculte que es precii. Qualsevol cosa és bona menys: literatura infantil ( això inclou des de "Teo va al Zoo" fins a "Harry Potter"  ), bestsellers, llibres mediàtics i llibres de cuina. Per fer més punts: llegir poesia! amb aixó entreu directe al cel mariculte!

6.- ALTRES: La cultura no té límits, no li poseu vosaltes! Mai està de més tenir una sòlida base de coneixements històrics, antropològis i filosòfics per quedar bé en qualsevol conversa amb una altre mariculte i sobretot per poder citar a autors famosos, en plan: "Com diria Nietzche, alló que no ens mata ens fa més forts". Citar frases en llatí ja és lo más!

Doncs res, dit aixó: per que no ens unim tots els maricultes per fer un grup secret, dominar el món i expulsar tota la garruleria i la vulgaritat de la faç de la terra? Nemo? Rafa? Us hi apunteu?  

GOOD AS YOU

.
Des de bon començament vam tenir clar per on havia d’anar encaminat el tema que volíem treballar. Havia de ser un tema sociològic i d’actualitat. Partint d’aquests paràmetres, se’ns varen acudir diverses propostes com la situació de la dona musulmana, la immigració, els Estats Units com a primera potència mundial o l’assatjament escolar. Però, realment, cap d’aquestes opcions ens motivava prou com per a emprendre’n una recerca que ens portaria mesos de treball i una certa implicació personal.

Com a títol del nostre treball hem escollit Good As You, l’homosexualitat a la societat occidental dels últims temps. El col•lectiu homosexual utilitzà la paraula gay com a acrònim d’aquest lema, restant el matís pejoratiu que tenia el terme en els seus orígens. Inicialment, la paraula gay feia referència als homes que exercien la prostitució homosexual a l’Anglaterra victoriana i per la manera alegra de vestir i d’actuar d’aquests, el mot adquirí el significat de festiu, cofoi i fresc.

L’objectiu del nostre treball de recerca ha estat estudiar el grau d’acceptació i la situació general de l’homosexualitat en diverses institucions i àmbits socials. Hem treballat l’homosexualitat en la institució familiar, l’educativa, la religiosa i la recreativa.En tots els àmbits socials estudiats, l’homofòbia acompanyava la qüestió homosexual, i en cada un d’ells, hi hem trobat col•lectius que lluiten per la igualtat entre heterosexuals i homosexuals.

Respecte les nostres hipòtesis, hem de dir que el medi més hostil per a l’homosexual és la família, la qual sempre espera l’heterosexualitat del seu fill, i aquí és on comença el conflicte. Ho confirmem a partir de l’entrevista a Esther Nolla i amb el cas del Arqueòleg Glamurós: “jo mai he perdonat realment als meus pares perquè en un moment en que jo ho estava passant tan malament, en comptes d’ajudar-me i donar-me suport tinguessin aquesta atitut de rebuig”.La reacció familiar davant l’homosexualitat depén de la qualitat de la relació entre pares i fills, les conviccions religioses de la família i el nivell cultural. La persona homosexual es troba que el nucli més proper a ell el presiona inconscientment, i quan fa pública la seva homosexualitat, no respon a les espectatives esperades. Aquest fet ressenteix en molts casos la relació familiar, ja que sortir de l’armari en una societat occidental encara provoca reaccions d’extrema hostilitat dels pares envers els seus fills.

Donat que l’Església catòlica considera la pràctica sexual com un instrument adreçat a la reproducció condemna l’homosexualitat com a pràctica, però no a la persona d’aquesta orientació, com podem veure a l’entrevista feta al pare Murillo, el qual també demanà el reconeixement dels avenços que ha fet l’Església davant el tema de l’homosexualitat. Tot i aquests avenços dels què el sacerdot parla, no es pot negar que és l’Església la institució que més ataca l’homosexualitat, i encara que es proclami des del cristianisme “l’amor a tota la humanitat”, homosexualitat i homosexual van de la mà a ulls de tothom, i per tant, l’atac a un implica l’atac a l’latre.

Es verifica que l’homosexual que descobreix la seva orientació sexual pateix pel rebuig que rebrà del seu entorn i no per l’estricte fet de ser-ho, comprovable en l’entrevista a l'Arqueòleg Glamurós: “La veritat és que al principi em vaig rallar molt però no per vergonya a ser-ho sinó pel rebuig que podria patir per part de la gent a causa de la meva homosexualitat”.

Refutem que l’educació, pot ser la clau per la qual es pot acabar amb la discriminació de l’homosexualitat. És cert, però, que la institució educativa és important en el canvi de mentalitat de les noves generacions, però això només serà possible si es produeixen determinats canvis en els continguts educatius i en la tasca dels educadors pel que fa al tracte de l’homosexualitat.No hi ha un sol àmbit social eradicador de l’homofòbia existent, sinó que la clau es troba en l’actuació unànime del conjunt d’institucions, que determinen la mentalitat social, les actuacions de les persones. I és precisament en la persona, on rau l’homofóbia, i on s’ha de produir el veritable canvi, per tal d’acabar amb ella.

Tot i que Espanya sigui un dels països més avançats en drets, el rebuig als homosexuals encara és una realitat entre els més joves; els menors de trenta anys són els agressors de la major part dels atacs patits per homosexuals, com el d’una parella de nois de Barcelona que van ser colpejats el passat mes de desembre quan, després de demanar-los si tenien foc, els agressors van detectar que eren gais.

De què serveix que una parella homosexual pugui contraure matrimoni quan anar de la mà provoca mirades indiscretes al seu pas? Quina importància té que la declaració de drets humans condemni la discriminació per raons d’orientació sexual quan als instituts, al descobrir-se l’homosexualitat d’un alumne, aquest es veu obligat a anar-se’n a un altre centre educatiu pel rebuig en què es troba immers? I què passa amb aquells clergues i jutges que omplen els mitjans de noticies amb titulars com “La homosexualidad perjudica a las personas y a la sociedad”, com declarava el bisbe de Tenerife, Bernardo Álvarez, fa uns mesos, a la vegada que identificava homosexualitat amb pederastia.

L’homofòbia és un fenòmen inherent en certs aspectes culturals de la societat, sovint invisible als ulls dels heterosexuals, ja que l’experiència de la injúria provoca l’assoliment des de la nostra infantesa de tota mena de manifestacions homòfobes. L’exemple més clar d’això es troba en el propi llenguatge. Qui no ha utilitzat maricón com a insult, sense adonar-se que això és una mostra d’homofòbia?. Aquesta és una de les dificultats destacadament complicada de tenir resolució, ja que forma part del model social i lingüístic que tenim.

Pel que fa a la nostra experiència personal a l’hora de realitzar aquest treball, ens ha semblat una interessant experiència, tant per la gent que hem conegut, com per l’aproximació a aquesta vessant social, que de no haver estat per la realització d’aquest treball mai haguéssim fet. L’ampliació de mires que ens ha proporcionat aquest estudi ens obre portes més enllà del que és la situació de l’homosexualitat en exclusiu. Hem conegut aspectes de la nostra societat que ens han sorprès de forma molt negativa. La imatge “progressista” que alguns s’empenyen a donar-li queda reduïda precisament a això, una imatge.

Parlant ara en concret de l’Estat espanyol, això és comprovable amb diverses qüestions que traspassen el tema homosexual, començant pel centralisme característic espanyol, el pes que l’Església encara té en temes que la sobrepassen com els avanços científics o el masclisme imperant. Per tant, ens trobem desenvolupant les nostres vides d’avui, sobre unes bases morals d’ahir, que dificulten el progrés, identificant progrés amb la llibertat.

*by Paula Rodriguez & Meritxell Rigol*

I justament passejant pels carrers buits de l'eixample m'he trobat que hi havia molts posters anunciant el GAY CIRCUS. Jo pensava que seria quelcom que només es difondria per l'ambient gai però sembla que tothom a Barcelona sabrà de l'existència d'aquest circ.

He mirat per Internet quins cometaris es feien sobre el circ i ja hia qui s'encarrega de carregar-se'l. Davant d'aquesta posició sera fàcil per GAY.CAT donar gran suport a aquest circ però no ho farè pas.

Ja sé sap que tot allò que contingui la paraula GAY o GAI mai serà benvingut en segons quins cercles però no pas per això un ha de caure en el seu fonamentalisme. Es pot ser un web gai i no agradar del GAY CIRCUS. O sí.

Qualsevol diria que estem obligats a anar-hi. Aquesta gent que tant critica aquest circ em demano que pensen d'altres espectacles en que es maten animals. Potser en aquest cas, callen.

The price for the gay circus go from 55 to 25 euros. 25th, 26th and 27th of July are the dates and the place is Moll de la Barceloneta (quite close to the nudist beach in Barceloneta). Their website is www.gaycircus.net

If you go to this circus GAY.CAT will be quite happy to know your opinion about this event!

Anggap aja blog ini sebagai ajang sosialisasi SKB 3 Menteri tersebut, meski tiga2nya gak ada hubungannya ama instansi gua. Paling tidak semoga yang membaca SKB 3 Menteri tersebut bisa lebih bijak dan tidak asal main gapruk aja. Bagi yang sudah membaca SKB 'banci' ini pasti paham bahwa SKB itu hanya memperingatkan secara keras dan melarang peredaran ajaran Ahmadiyah oleh kelompok tersebut. Dan yang paling penting SKB tersebut mengajak masyarakat untuk menjaga dan memelihara kehidupan umat beragama dan tidak melakukan tindakan yang melanggar hukum terhadap penganut tersebut.

Lah, trus maksudnya harus hati-hati membaca SKB tersebut emangnya napa? Coba deh dibaca yang bener poin nomor 2: Memberi peringatan dan memerintahkan bagi seluruh penganut, pengurus Jemaat Ahmadiyah Indonesia (JAI) sepanjang menganut agama Islam agar menghentikan semua kegiatan yang tidak sesuai dengan penafsiran Agama Islam pada umumnya.  Poin tersebut jelas dan tegas mengatakan bahwa pengurus Jemaat Ahmadiyah Indonesia (JAI) agar menghentikan semua kegiatan yang tidak sesuai dengan penafsiran Agama Islam pada umumnya. Yang disasar oleh SKB tersebut yaitu Jemaat Ahmadiyah Indonesia (JAI). Ya trus maksudnya apa?

Untuk diketahui bersama bahwa aliran Ahmadiyah di Indonesia ternyata ada dua, yaitu aliran qodian yang termanifestasi (opooo kuwi...) dalam bentuk JAI dan aliran lahore yang memiliki organisasi Gerakan Ahmadiyah Indonesia (GAI) yang berpusat di Jogja. Keduanya memiliki perbedaan signifikan pada masalah posisi Mirza Ghulam Ahmad. JAI menganggap Mirza Ghulam Ahmad berposisi sebagai Nabi yang tidak membawa syari'at, sedangkan GAI menganggap Mirza Ghulam Ahmad adalah sosok pembaharu, bukan Nabi.

Dengan kata lain, SKB tersebut 'menembak' JAI dengan jelas, bukan ke GAI. Jadi, mohon diperhatikan sungguh-sungguh SKB 3 Menteri tersebut, dan yang perlu diperhatikan bahwa meski menyimpang, bukan berarti kita berhak maen gepuk trus treak 'kafir ente!'. Negara kita negara hukum, meski gara-gara Artalyta dan Jaksa-jaksa bejat, kita semakin pesimis dengan penegakan hukum di negara ini. Paling tidak, buktikan ke diri sendiri dulu kalo kita taat hukum, dengan cara tidak maen timpa kepala orang-orang yang dianggap berbeda keyakinan dan penafsiran dengan kita.

Le défilé s'est ébranlé au coin de la 108e Rue et de l'Avenue Jasper, donc à un jet de pierre de la Législature provinciale, peu après 14 heures et le dernier char est apparu au coin de ces rues vingt minutes plus tard. C'est plutôt modeste en comparaison de ce que j'ai connu à Montréal, mais l'essentiel y était.

Même les services de transports en commun avaient tenu à se rendre visibles, cherchant à se montrer accueillants par leur «Welcome aboard». Je ne pense pas que l'orientation sexuelle des usagers préoccupe particulièrement les chauffeurs d'autobus, mais la présence de cet autobus soulignait un des sous-thèmes du défilé, soit la conscience environnementale.

Dans le même esprit, le grand drapeau de la fierté était commandité par Planet Organic, une chaîne de commerces d'alimentation naturelle fondée à Edmonton en 1993.

Les communautés gaies d'Edmonton et de Calgary élisent annuellement un «empereur» et une «impératrice». Montréal a sa Mado, qui règne sans conteste depuis plusieurs années sur la communauté de la rue Sainte-Catherine est, ici, personne n'a encore pu établir de dynastie durable et les empereurs et impératrices se succèdent depuis trente-et-un ans à Edmonton!

Les jeunes du Camp Fyrefly, un camp de leadership destiné aux jeunes «lesbiennes, gais, bisexuel(le)s, transgenres, doubles-esprits, queer et alliés» suivaient les dignitaires en tête du peloton. Ils étaient nombreux et dynamiques.

Venaient ensuite plusieurs syndicats qui affirmaient leur soutien au mouvement pour l'égalité représenté par la fierté gaie (et autres). Le syndicat des postiers était particulièrement présent et distribuait des affiches.

PFLAG, un groupe de soutien pour ceux qui ont des membres de la communauté gaie parmi leurs proches (et qui se posent des questions à se sujet ou qui ont de la difficulté à accepter la chose) était précédé par cette petite voiture télécommandée qui attirait l'attention malgré son petit format. Il faut dire que comme la foule était loin d'être compacte, bien qu'il y avait du monde tout le long du parcours.

Divers groupes religieux étaient présents, de l'Église unie, probablement l'église chrétienne la plus ouverte à la réalité gaie, aux Quakers, en passant par les unitariens, dont on voit plus bas une pasteure revêtue de son étole de circonstance.

Tous les groupes religieux, peu importe leur allégeance, soulignaient l'importance de l'ouverture d'esprit et de l'acceptation.

Même les athées étaient représentés. Ils avaient l'air un peu sérieux... Tous ces groupes avaient droit, à la fin du parcours, à un kiosque d'information où ils pouvaient promouvoir leurs activités. Ça fait partie de la dynamique de ces défilés.

Plusieurs sociétés de protection des droits des animaux étaient présentes, élargissant le thème de l'acceptation universelle à nos amis à quatre pattes (ou plus, ou moins, ou à ailes ou à nageoires).

Et on nous offrait des câlins gratuits. Ce petit groupe était probablement le plus amusant de tous, puisque ces joyeuses embrassades étaient particulièrement bruyantes.

Comme dans tous les défilés de la fierté, on retrouvait certaines «variétés» de la communauté, dont le groupe cuir. Les habitués du défilé de Montréal remarqueront peut-être qu'on voit passablement moins de peau ici... on pourrait penser que cela tient aux mentalités plus conservatrices, mais je pense qu'il y a une autre explication, plus pragmatique. Disons qu'à Edmonton, en cet après-midi du 14 juin, on supportait le slip. Rien à voir avec les chaleurs suffocantes d'un après-midi d'août à Montréal.

Quelques ours s'étaient déplacés pour l'occasion, bien qu'ils n'étaient pas formellement présents dans le défilé lui-même. En fait, après le passage du dernier char, j'ai marché pendant quelques minutes avec la foule et lorsque le cheminement du défilé a marqué une pause momentanée pour laisser passer la circulation d'une rue transversale, j'ai remonté tout le défilé jusqu'à son début, que j'ai rejoint avant qu'il entre dans le Parc Churchill, où il se terminait. Cela m'a permis de prendre quelques clichés de la foule.

Plusieurs groupes sportifs de la communauté étaient également présents et cherchaient à recruter. Je ne l'ai pas inclus, mais il y avait un gros Hummer rouge de la police d'Edmonton qui cherchait à recruter. Avis aux intéressé(e)s. Il est un peu dommage qu'ils n'aient même pas fait l'effort de décorer leur voyant véhicule pour la circonstance... pas même la moindre banderole arc-en-ciel. Ça en dit long sur l'inclusivité dans le milieu et ça contraste avec le service de police d'Ottawa, pour laquelle je connaissais un recruteur (qui fut un de mes étudiants) qui me disait qu'ils cherchaient justement à pêcher leurs nouveaux effectifs parmi les minorités, affirmant que «la diversité, c'est important».

Des partis politiques étaient représentés... mais pas tous. En fait, les partis conservateur et libéral étaient complètement absents du défilé, si ce n'est par la présence de Laurie Blakeman, députée libérale provinciale d'Edmonton-Centre dans l'un des premiers véhicules. Le Nouveau Parti Démocratique, dont l'engagement envers les causes sociales a toujours fait partie de son orientation fondamentale, ne surprenait personne par sa présence dans le défilé.

Ni d'ailleurs le Parti Vert, qui soulignait également la dimension environnementaliste qui sous-tendait le défilé dans son ensemble. Ni l'un, ni l'autre de ces partis ne sont très populaires en Alberta présentement...

Même Gaïa s'était déplacée pour l'occasion, revêtant des bas de circonstance. Est-ce à dire que d'être gai veut automatiquement dire être environnementaliste? Non. Il y a de toutes les tendances politiques à l'intérieur de la communauté gaie autant que dans le reste de la société. Cependant, le message de tolérance et d'acceptation globale véhiculé par les défilés de la fierté ont tendance à attirer davantage les groupes concerné par le bien-être de la société à travers l'engagement pour des causes environnementales ou humanitaires.

Les femmes étaient beaucoup plus présentes dans le défilé ici qu'à Montréal, ce qui résulte peut-être du fait qu'il y avait peu de chars commandités par des bars (quatre au total), lesquels visent souvent une clientèle masculine. D'ailleurs, même les chars des bars étaient plutôt modestes.

En voici un, promouvant le seul bar ouvertement et exclusivement gai des quatre présents. Pas de danseurs... pas de musique.

L'Empress était un peu plus visible. D'ailleurs, les personnages du char avaient à leur disposition du fruit du houblon bien frais et ils s'en désaltéraient allègrement tout le long du parcours. La photo a été prise au début... Vers la fin, les occupants du char étaient plutôt joyeux.

Le défilé était clôturé par le char de Woody's, probablement le plus voyant de tous et celui qui représentait le mieux la diversité par les personnes qui y étaient présentes.

Ceux qui avaient soif pouvaient trouver à se désaltérer auprès de cette charmante drag queen associée au quatrième bar dont je n'ose pas afficher la photo du char pour ne pas attenter aux bonnes mœurs... disons simplement qu'il y avait à l'avant de ce char une personne de sexe masculin qui aurait mieux fait de porter des vêtements couvrant une proportion plus élevée de son corps... qui n'avait rien de très aguichant. Vous voulez vraiment le voir? Suivez ce lien. Tous les goûts sont dans la nature et je ne voudrais pas faire de discrimination, mais... enfin.

Quelques rares commerces marquaient leur soutien à la «cause», comme ce bar situé sur la route du défilé et assez près du lieu de rassemblement final. Commode, non?

Si je ne me trompe, un des groupes de de défense des animaux était accompagné par le Pied Piper. Le symbolisme est intéressant. L'homme faisait seulement semblant de jouer...

Au point de rassemblement final au Parc Churchill, plusieurs commerces avaient installé leurs comptoirs alimentaires, dont cette pizzeria réputée d'Edmonton. Avis aux amateurs de pizza qui se retrouveraient éventuellement à Edmonton. En plus, le côté festif et vaguement irrévérencieux du nom et de l'image allait fort bien avec l'atmosphère de la Fierté.

Le Parc Sir Winston Churchill est en fait un vaste espace aménagé pour les spectacles et l'animation de masse. Je doute que le Premier Ministre britannique à la mine renfrognée aurait particulièrement apprécié cet usage particulier d'un espace portant son nom, mais il pouvait être pince-sans-rire... donc qui sait?

La foule se rassemblait donc dans le square. À l'avant-plan, on retrouve les divers kiosques des groupes ayant participé au défilé et à l'arrière se trouvait un espace clôturé où de l'animation devait avoir lieu toute la journée. Il fallait cependant payer et... je suis cheap. De plus, je ne peux prendre des bains de foule que de manière limitée et j'avais le goût de faire autre chose du reste de ma journée. Cependant, cet événement était à la fois intéressant et instructif en ce qui concerne les ressources de la communauté gaie à Edmonton. Avant de rentrer à Red Deer, il me fallait aussi passer par le Italian Centre, car j'étais à court d'huile d'olive... le drame!

Celles et ceux qui voudraient voir une sélection plus vaste des photos présentées dans l'ordre du défilé, allez voir l'album Picasa.

Banyak teman-teman yang menanyakan saya soal Ahmadiyah baik langsung atau via sms, telpon dan email. Demi efektifitas dan juga agar bermanfaat bagi yang lain berikut saya buat info dalam bentuk FAQ (frequently asked question) atau format tanya jawab seputar Ahmadiyah di Indonesia Insya Allah akan terus saya update kalau ada pertanyaan yang belum terjawab. Data diambil dari berbagai sumber:

1. Ada berapa organisasi Ahmadiyah di Indonesia?

Jawab: Ada dua. Pertama JAI atau Jemaah Ahmadiyah Indonesia yang berpusat di Parung Bogor, sedang yang kedua adalah GAI atau Gerakan Ahmadiyah Indonesia yang berpusat di Yogyakarta.

2. Apa perbedaan antara JAI dan GAI?

JAI adalah pengikut Ahmadiyah Qadiyan yang mengakui Mirza Ghulam Ahmad- pendiri Ahmadiyah- sebagai Nabi. Sedangkan GAI adalah pengikut aliran Ahmadiyah Lahore yang menganggap Mirza Ghulam Ahmad hanya sebagai mujaddid atau pembaru dan guru sufi (mursyid).

3. Kalau begitu GAI atau Ahmadiyah Lahore tidak bertentangan secara prinsip dengan Islam mainstream?

Betul. Yang bermasalah dan menjadi sasaran dari SKB 3 Menteri adalah JAI atau pengikut Ahmadiyah Qadiyan. Dalam poin 2, 3 dan 4 SKB 3 menteri tersebut secara eksplisit menyebut JAI.

2. Memberi peringatan dan memerintahkan bagi seluruh penganut, pengurus Jemaah Ahmadiyah Indonesia (JAI) sepanjang menganut agama Islam agar menghentikan semua kegiatan yang tidak sesuai dengan penafsiran agama Islam pada umumnya, seperti pengakuan adanya Nabi setelah Nabi Muhammad SAW.

3. Memberi peringatan dan memerintahkan kepada anggota atau pengurus JAI yang tidak mengindahkan peringatan tersebut dapat dikenai sanksi seusai peraturan perundangan.

4. Memberi peringatan dan memerintahkan semua warga negara menjaga dan memelihara kehidupan umat beragama dan tidak melakukan tindakan yang melanggar hukum terhadap penganut JAI.

5. Tolong dimuat isi lengkap keputusan skb 3 menteri seputar Ahmadiyah JAI!?

Berikut isi skb 3 menteri selengkapnya:

1. Memberi peringatan dan memerintahkan untuk semua warga negara untuk tidak menceritakan, menafsirkan suatu agama di Indonesia yang menyimpang sesuai UU No 1 PNPS 2005 tentang pencegahan penodaan agama.

2. Memberi peringatan dan memerintahkan bagi seluruh penganut, pengurus Jemaah Ahmadiyah Indonesia (JAI) sepanjang menganut agama Islam agar menghentikan semua kegiatan yang tidak sesuai dengan penafsiran agama Islam pada umumnya, seperti pengakuan adanya Nabi setelah Nabi Muhammad SAW.

3. Memberi peringatan dan memerintahkan kepada anggota atau pengurus JAI yang tidak mengindahkan peringatan tersebut dapat dikenai sanksi seusai peraturan perundangan.

4. Memberi peringatan dan memerintahkan semua warga negara menjaga dan memelihara kehidupan umat beragama dan tidak melakukan tindakan yang melanggar hukum terhadap penganut JAI.

5. Memberi peringatan dan memerintahkan kepada warga yang tisak mengindahkan peringatan dan perintah dapai dikenai sanksi sesuai perundangan yang berlaku.

6. Memerintahan setiap pemerintah daerah agar melakukan pembinaan terhadap keputusan ini.

(bersambung)

Berikut isi lengkap SKB 3 Menteri berkenaan dengan Ahmadiyah. SKB itu ditandatangani oleh Jaksa Agung Hendarman Supandji, Mendagri Mardiyanto dan Menteri Agama Maftuh Basyuni dan dirilis di Departemen Agama, Jl Lapangan Banteng, Jakarta Pusat, Senin (9/6/2008).

1. Memberi peringatan dan memerintahkan untuk semua warga negara untuk tidak menceritakan, menafsirkan suatu agama di Indonesia yang menyimpang sesuai UU No 1 PNPS 2005 tentang pencegahan penodaan agama.

2. Memberi peringatan dan memerintahkan bagi seluruh penganut, pengurus Jemaah Ahmadiyah Indonesia (JAI) sepanjang menganut agama Islam agar menghentikan semua kegiatan yang tidak sesuai dengan penafsiran agama Islam pada umumnya, seperti pengakuan adanya Nabi setelah Nabi Muhammad SAW.

3. Memberi peringatan dan memerintahkan kepada anggota atau pengurus JAI yang tidak mengindahkan peringatan tersebut dapat dikenai sanksi seusai peraturan perundangan.

4. Memberi peringatan dan memerintahkan semua warga negara menjaga dan memelihara kehidupan umat beragama dan tidak melakukan tindakan yang melanggar hukum terhadap penganut JAI.

5. Memberi peringatan dan memerintahkan kepada warga yang tisak mengindahkan peringatan dan perintah dapai dikenai sanksi sesuai perundangan yang berlaku.

6. Memerintahan setiap pemerintah daerah agar melakukan pembinaan terhadap keputusan ini.

En effet, on s'attendrait en démocratie à ce qu'un candidat ait des idées, un programme clair, et que ses supporters s'y rejoignent parce que ses idées touchent à leurs valeurs profondes. Par exemple, traditionnellement les fédéralistes ne votaient pas pour le Parti Québécois et les indépendantistes ne donnaient pas leur vote au Parti Libéral.

Sauf que tout est en train de changer. Déjà, au Québec, on voit apparaître le règne des particularismes. En fait, celui-ci s'insère dans le vide politique souhaité par de nombreux politiciens, qui ne veulent plus s'aliéner une partie de l'électorat en prenant position. Aujourd'hui, par exemple, on ne vote plus PQ parce que le parti est indépendantiste (l'est-il vraiment?), mais plutôt parce que le candidat est noir, est gai, est un homme d'affaires ou parce que le chef est une femme.

Mais évidemment ce n'est pas encore rendu aussi pire qu'aux États-Unis, où on souligne la victoire d'Obama comme étant historique ou étant le fruit de l'histoire en marche (l'histoire a-t-elle déjà été arrêtée?). « Mes amis, regardez comme c'est historique: il est NOIR! »

Obama a les mêmes idées économiques et militaires que Bush, ou presque, mais ce n'est pas grave, car il est NOIR! Obama a livré son premier discours en tant que candidat devant un puissant lobby juif, où il a affirmé que Jérusalem resterait israélienne et indivisible à jamais, mais on va lui pardonner, parce qu'il est NOIR! (Pour la petite histoire, voici ce que Clinton a affirmé devant la même association sioniste: « Israël est le phare de ce qui est juste dans la région, dans un voisinage assombri par le mal du radicalisme, de l’extrémisme, du despotisme et du terrorisme ».) Obama ne va pas introduire un système d'assurance-maladie universel aux États-Unis, mais c'est pas grave, parce qu'il est NOIR!

Hail to the black man.

Qu'on me comprenne bien: j'admire Obama pour ce qu'il a réussi en tant qu'individu. Il s'est élevé au sein d'une société encore largement raciste et a réussi, par un discours malheureusement vide mais émotionnellement chargé, à rallier toute une génération autour de lui. Il s'est élevé jusqu'aux plus hauts échelons du pouvoir grâce à ses qualités oratoires et son charisme. Bravo, M. Obama! Mais est-ce que parce qu'un individu réussi à atteindre les buts qu'il s'est fixés cela signifie que ses buts sont nobles?

Car si devenir le président des États-Unis est une réalisation incroyable pour M. Barack Obama, on ne peut pas dire que ce soit nécessairement le cas pour le citoyen lambda. C'est bien beau de devenir président, et c'est touchant de voir tous ces Américains avec leurs petits drapeaux et leurs Budweiser entre leurs jambes trépigner devant l'histoire d'un petit Noir aux oreilles décollées qui pourrait devenir président du pays, ravivant ainsi le vieux rêve américain rouillé, mais c'est insuffisant.

La démocratie n'est pas un Loft Story. C'est pas non plus une histoire d'amour à la Harlequin ou la version moderne des Misérables. On ne vote pas pour quelqu'un parce que son histoire est belle, ni parce qu'il a la peau noire, ou parce que c'est une femme (comme le souligne le texte de Marie-Claude Lortie).

On doit voter pour les idées: c'est la seule chose qui a de l'importance. Et malheureusement, à ce niveau, Obama n'offre rien de neuf, sinon la possibilité pour toute une génération d'Afro-Américains d'avoir la fierté de se faire enculer par un président de leur propre ethnie. Les pauvres continueront de s'appauvrir, les riches de s'enrichir. Les États-Unis continueront d'appuyer l'épuration ethnique israélienne.

Reactionism watch a entièrement raison de se questionner:

Finalement, est-ce Barack Obama représente un véritable espoir pour un pays qui a besoin de changements ou il incarne simplement une nouvelle image plus jeune du statut quo ? Barack Obama à des positions plus dures que le président Bush sur la Palestine et il semble de plus en plus glisser vers les positions de son adversaire John McCain sur la guerre en Irak. Ou est-ce simplement la pression mise sur ses épaules qui fait qu’il doit mettre de côté ses véritables idées pour épouser celles de ceux qui financent sa campagne électorale.

À quelque part, je serais tenté de qualifier Obama de roi-nègre au service des élites, mais pour une raison qui m'échappe, j'ai comme l'impression qu'il y a des vérités dont il ne faut pas parler. Dans tous les cas, choisir quelqu'un pour sa couleur de peau plutôt que pour ses compétences, voilà ce qui me semble être du racisme.

Rendez-vous dans quatre ans, quand rien n'aura changé, sinon pour le pire.

                                           QUE COMENCI EL COMBAT!!

Arqueòleg - Quan a les escoles americanes es posa en dubte a Darwin i es planeja com a possible alternativa el Creacionisme: això és anticientifisme, relativisme o escepticisme?

Conjuntbuit - El creacionisme esta basat en la creença dogmàtica de que existeix un Dèu creador, omnipresent i perfecte que “està” més enllà de la física. Per tant no es pot considerar el pensament creacionista com a escèptic, ja que l’escepticisme està en contra del dogmatisme i, encara més, de la religió. La crítica que es fa a la teoria de Darwing des de la ciència mateixa, és l’anomenada “eslabón perdido”. Segons Darwing, les espècies evolucionen per esglaons i la matèria inanimada també. Aleshores durant la història la matèria inanimada va anant evolucionant i de cop i volta va passar a ser animada... Com van passar les pedres de ser pedres a ser microorganismes vius?

Conjuntbuit - Segons l’evolucionisme de Darwing, com van passar les pedres de ser pedres a ser microorganismes vius?

Arqueòleg - Charles Darwin no va estudiar el sorgiment de la vida, sinó la selecció natural de les espècies a partir de les teories demogràfiques de Malthus i l'observació de les tortugues a les ílles Galàpag. Ell en cap moment va defensar que l'evolució es fes a partir d'esglaons perduts! Al contrari!!! Era un ferm crític d'aquesta teoria tan idealista, alhora que falsa. No t'estaràs confonent amb Lamarck, o amb la teoria creacionista del "Diseny Intel·ligent", por un casual?? 
El pas de la matèria orgànica  a la inorgànica es va produir a partir de la combinació d’àtoms de carboni amb hidrògen i oxigen, creant cadenes prismàtiques en forma d'anell que formen biomolècules (com els lípids, les proteïnes, els carbohidrats o els nucleòtids) que poden ralizar una combustió d’oxigen; de la combinació d’aquestes molècules es van originar les cèl·lules i d'aquestes els éssers vius. Com pots veure és un mer procés químic, producte del atzar, no de cap pla diví, ni de cap esgraó perdut.  

Arqueòleg - Series capaç de posar en dubte els principis de la medicina, com el lider teòric del escepticisme Focault, i deixar de pendre medicaments o precaucions contra enfermetats? (NOTA: Michael Focault va morir de SIDA després d'assegurar que tal enfermetat no existia i que tot era un complot contra els gais)

Conjuntbuit-  Michael Foucault no era escèptic, era Foucault... si va posar en dubte els principis de la medicina va ser que el seu pensament el va portar a això. No tinc el gust de conèixer Foucault, ja que no he pogut anar a cap classe sobre ell, l’únic que sé és que va ser dels primers en llegir Nietzsche des d’una òptica allunyada de la manipulació dels seus escrits per part del nazisme.Pel que fa a posar en dubte els principis de la medicina... Sext Empíric era un metge empirista i alhora escèptic. Gràcies a ell tenim els esbossos pirrònics, on s’explica tot el pensament del filòsof grec Pirrò d’Elis, que al cap i a la fi va ser el fundador d’aquesta corrent. No poso en dubte la medicina, encara que tampoc crec que sigui inamovible. A més, cal dir que a arribat un punt en aquesta ciència on el noble principi que la sustentava s’ha transformat en un fonament en pro del jugar a ser deus i l’horrible idea de que morir és dolent.

Conjuntbuit- Com pot ser que l’objectivitat sigui impossible en el periodisme o en altres professions i si en la ciència?

Arqueòleg - El periodisme, que jo sàpiga, no utilitza el mètode hipotètico-deductiu, ni l’experimentació, ni la dialèctica entre teoria i praxi a l’hora de redactar els seus titulars. El periodisme es troba condicionat per la opinió i la ideologia; hi pot haver quelcom més subjectiu? Llegeix alguna vegada un article científic, encara que sigui amb una pinça al nas, i després una notícia de El Mundo... qualsevol semblança pura coincidència! La ciència no utilitza ni la opinió ni la fé!

 Arqueòleg - En quin punt del sistema hipotètico deductiu s’empra la fé com a eina?

Conjuntbuit - El mètode hipotetico-deductiu basa la seva fe en el fet de que la conclusió que s’acaba extreient del mètode és objectivament certa fins que no sigui refutada. Com es pot afirmar que la ciéncia és objectiva? Això és una afirmació que em fa por, en tant que els cientifics són humans, també tenen cultura i aquesta afecta en les hipotesis que puguin fer. Si jo sóc ateu, un trekkie i cientific, intentará explicar l’inici de la vida a la terra des de l’impacte d’un meteorit amb microorganismes extraterrestres... si fos cristià, diria que sorgim d’una mena de sopa bacteriologica amb un alt component de fang.

Conjuntbuit - Si científicament l’amor es una reacció química que es produeix en els gens, l’homosexualitat esta en el ADN? Un neix homo o hetero o es fa?

Arqueòleg- L’amor no es produeix als gens: es un procés psicològic produït per una llarga llista de factors que son els que desencadenen reaccions químiques que EN CAP CAS es donen als gens, ja que aquests son cadenes de nucleòtids que s’encarreguen exclusivament de reproduir proteïnes per formar célules, no de generar setiments.  
En quant a si la genètica ens predisposa a ser hetero o homosexuals, la resposta es que segons els especialistes que han investigat en la matèria, com Simón Le Vay o Dean Hamer, creuen que els gens hi influèixen en una petita part, mentre que son les experiències viscudes a la infància-adolescència, l'entorn emocional i social, o la relació amb els pares, el que pot marcar de forma més detrminant la tendència sexual.  

Arqueòleg - Sabies que tots els plantejaments del escepticisme postmodern es basen en un error d’observació en la físisca subatòmica que afirma que les partícules inferiors al àtom no segueixn la física de Newton (per tant segons ells això demostraria que la part més petita de la materia no obeeix lleis racionals) i això s’ha demostart que és fals, ja que el que alterava les qualitats d’aquestes partícules era la llum amb que eren observades?

Conjuntbuit - La fisica subatomica esta mes a prop de la metafisica i la teologia que de la ciencia empírica. Com saben els atoms que s’han d’ajuntar per formar l’objecte roca? Que fa que els àtoms es mantinguin units? La resposta aristotelica seria que és una energia anomenada inteligencia pura, o sigui que l’anitga divinitat metafisica és ara una divinitat energetica introfisica.

Conjuntbuit - Com saben els àtoms que s’han d’ajuntar per formar l’objecte roca i que fa que es mantinguin units?

Arqueòleg- Els àtoms no “saben” per que no pensen! No son essers cognitius!!!!! Aquesta pregunta anava en serio o era per despistar???? Estic al·lucinant!!! Els àtoms es mantenen units única i exclusivament perquè s’atrauen les càrregues electromagnètiques dels electrons que es mouen en la òrbita de la seva darrera capa, tal com va descobrir Rutherford, gràcies a les lleis de Newton i les ecuacions de Maxwell. Tú a les classes de Ciències Naturals de primària... on eres? Diria que les teories d'Aristòtil sobre la matèria estan una miqueeeeta superades a les facultats de química ehh, pero no passa res! Potser és una conspiració mundial contra els aristotèlics!   

Arqueòleg- Que li diries a Mariano Rajoy i als directius de les multinacionals petroquímiques quan posen en dubte el canvi climàtic defensat a capa i espasa per tota la comunitat científica?

Conjuntbuit - Als politics del PP els diria que no es pot negar lo evident, es pot posar en dubte si realment aquests procés de canvi es nomes causa de l’esser humà, i si fos així, el remei que proposo es acabar amb tota la humanitat... la naturalesa muta el virus de la grip per poder acabar amb aquest tumor en que ens hem convertit i nosaltres proven escapar-nos sense gaire sort.

Conjuntbuit- Es possible crear una alternativa al capitalisme sense els principis d’aquest?

Arqueòleg- Si, clar! El veritablement complex seria crear una alternativa al capitalisme, basant-se en els principis capitalistes! Quina paradoxa de pregunta, no? En tot cas jo crec que en el moment històric en que estem vivint, des d’una perspectiva materialista i objectiva, el que resulta més urgent no és acabar amb el capitalisme, sinó impedir que aquest acabi d’aniquilar el que queda d’estat del benestar, deixem la revolució per quan es presentin les codicions objectives per dur-la a terme: una conciència general, uns valors socials, els mitjans per portar-la a bon port i unes cotradiccions brutals sorgides de les crisis del capital que la fàcin possible.

 Arqueòleg- Que opines de l’aplicació dels preceptes del postmodernisme a la macroeconomia, cosa que ha donat lloc a la darrera onada de neolliberalisme que ha posat en dubte el paper del treball dintre de la producció (com sempre havien defensat les diferents corrents de la economia política) i la necessitat de mantindre l’estat del benestar?

 Conjntbuit- L’estat del benestar és l’intent de fer callar el comunisme a dins del sistema capitalista. El problema d’aquest sistema és que quan la gent no aporta capital, ja que no treballa, l’estat es va fent cada cop més pobre. El treballar ja no dignifica, per tant l’alternativa al capitalisme no és el comunisme. Quines són les causes de la desmitificació del treball? L’antic artesà feia una cadira i veia la seva obra acabada i l’acceptava com a seva, ara un treballador del IKEA no veu el final de la seva obra... a part de que el treball cada cop es mes tecnificat, cosa que porta a aquella alienació de la que ens parlava Marx. Ara jo pregunto... el comunisme es possible en una societat plenament egoista i que enarbora la bandera de la propietat privada com a única cosa que el distingeix de la resta de la humanitat? 

 Conjuntbuit- El comunisme es possible en una societat plenament egoista i que enarbora la bandera de la propietat privada com a única cosa que el distingeix de la resta de la humanitat?

 AND THE WINNER IS...

Mai m’hauria d’haver pres aquella pastilla de color verd, però ara ja era massa tard. A més, segur que sense l’ajuda química no hauria estat capaç de vèncer la vergonya i entrar dintre del “Cuarto Oscuro”, aquella llegendària habitació que s’obria en una cantonada de la discoteca, on una imparable successió de nois musculosos sense samarreta en sortia constantment apujant-se els pantalons.

Apartant unes suaus cortines de vellut blau em vaig endinsar lentament dins l'obscuritat; poc a poc deixava d’escoltar aquella hipnòtica cançoneta de la pista de ball i un inquietant silenci, que es combinava simbiòticament amb la foscor, em va acabar d’engolir.

Quan els meus ulls s'acostumaren a la falta de llum em vaig adonar que estava completament sòl en un llarg i tètric passadís que anava a parar a una porta semioberta de fusta, com d'un armari, on s'hi podia llegir: “Past is a strange place”. 

Darrera d’aquell llindar s’obria una immensa estança plena d’infinites estanteries amb teranyines i caixes completament cobertes de pols. La meva insaciable curiositat em va dur a xafardejar el seu contingut: Fulards d'esplai? Ossos d'animals prehistòrics? Un bombo de batería? Apunts mal garabatejats? Posters de Hole? Un vestit de diable? Que cony era tot allò???

De sobte un calfred va recorrer de dalt a baix la meva espina dorsal... algú m'observava... vaig girar-me lentament, deixant estar les caixes, per veure una sinuosa silueta a l’altra punta del passadís: era una mena d'Skin Head vestit com d’Indiana Jones, però amb una inquietant armilla fluorescent sobre la jaqueta  i amb una pilota de futbol la mà.  Va obrir lentament la seva bavosa boca i parlant cap endins va xisclar:

“La nyonyeria camina amb mi”

Això ja era massa! Vaig començar a córrer i a córrer, mentre em notava a punt de sofrir un atac d'ansietat, tombant les ronyosos prestatges i preguntant-me qui cony em manava a mi entrar en aquell maleït lloc quan, sense saber ben bé com, havia anat a parar en mig d’un enorme saló Rococó...

                                                      (Continuarà el proper Dijous!!....)

Comunicato stampa n° 1                 Ravenna, 4 giugno 2008

Si rinnova anche quest’anno il felice binomio tra l’ormai consolidato Festival Komikazen, che ogni autunno porta a Ravenna i migliori talenti del fumetto di realtà di tutto il mondo, e la Selezione regionale dell’Emilia Romagna del GAER, meritevole di aver selezionato già nel 2007 dodici promettenti fumettisti di realtà e trasformato in due libri i progetti vincitori. Anche per quest’edizione ci sono in palio la pubblicazione di un libro a fumetti ed una mostra “vetrina” nello spazio espositivo di Via D’Azeglio a Ravenna che ospiterà i lavori più interessanti ed inaugurerà il prossimo 11 ottobre.

La selezione è come sempre curata da Associazione Mirada in collaborazione con l’Assessorato alle Politiche Giovanili del Comune di Ravenna ed è realizzata da una commissione di esperti di settore. Ai partecipanti si chiede la presentazione di un soggetto (cioè la trama e il tema si cui si ipotizza la realizzazione del libro) e 4 tavole a fumetti (ovvero le prime tavole della storia che, se premiata, potrà trasformarsi in libro).

Lo scorso anno sono stati premiati Marino Neri e Leonardo Guardigli, che presenteranno il proprio libro fresco di stampa proprio in occasione del Festival Komikazen 2008 che si terrà a Ravenna dal 10 al 12 ottobre 2008.

Alcuni dati tecnici

Il tema del concorso è “raccontare la realtà a fumetti”. Si possono raccontare microstorie o storie di cronaca, episodi tratti dalla storia politica, sociale, ecc., a patto che vi sia comunque uno sfondo di realtà. La storia raccontata può essere ambientata nel contemporaneo o nel passato e la tecnica è libera.

Il termine ultimo per la presentazione delle domande è il 2 settembre 2008.

Chi può partecipare al concorso?
Tutti i giovani nati dopo il 1 gennaio 1972 che vivono, lavorano o studiano nella Regione Emilia Romagna. Possono partecipare anche coloro che hanno studiato in Regione, ma non sono più residenti.
Per visionare il bando completo http://www.mirada.it/concorso_regione

Breve biografia di Mirada
Associazione Mirada deriva il suo nome dalla parola “sguardo” in spagnolo nella quale risuona la radice latina di miror che significa anche stupirsi. I latini sul guardare erano maestri: avevano ben cinque verbi diversi per descrivere l'atto di vedere. E Mirada vuole proporre sguardi, sensibilità visiva, imaginerie.
L'Associazione nasce nel 1997, ma negli anni ha cambiato forma e sostanza. Da un'attenzione incentrata soprattutto  su allestimento e creazione di percorsi museali ed espositivi, passa presto ad occuparsi di progettazione curatoriale soprattutto nell'ambito del fumetto, del disegno e dei giovani artisti.
Dal 2000 lavora in convenzione con il Comune di Ravenna per il quale cura in toto le attività relative al GAI (Giovani Artisti Italiani) occupandosi di concorsi, mostre e promozione dei giovani artisti del territorio.
Le attività e gli eventi organizzati da Mirada hanno come fine primo quello di coniugare etica ed estetica, la ricerca incentrata sulle esperienze artistiche che si collocano sulla strada, nell'autoproduzione e che congiuntamente traggono linfa dal segno disegnato. Durante i suoi anni di attività, l’Associazione ha acquisito una reputazione a livello internazionale per la curatela innovativa, per la capacità di premonizione di temi, autori e stili nel mondo del fumetto e della grafica. E’ diventata un laboratorio multidisciplinare in grado di promuovere conferenze, seminari, concerti, progetti espositivi per terzi, ma anche attività diretta di solidarietà come nel caso di Fondazione Parada di Bucarest.
Ha curato ed organizzato le mostre di Joe Sacco, Marjane Satrapi, Zograf, Vittorio Giardino, Le Man, Raul, Phoebe Gloeckner, Giuseppe Palumbo, e moltissimi altri autori di fumetto italiani e stranieri.
Nel 2006, con l’apertura della Galleria d'arte Mirada è divenuta centro di raccolta, diffusione, promozione del disegno e del fumetto in Italia, svolgendo una fondamentale opera di educazione del pubblico generico che in precedenza mancava,  e sensibilizzando i musei e le istituzione sulla difficile questione delle acquisizioni in questo campo: le collezioni pubbliche in Italia ormai non investono quasi mai nell'arte sequenziale.
Nel 2007, con l’apertura della Libreria Interno 4 negli spazi della Galleria, oltre all’attività espositiva, si arricchisce della presenza di libri di piccoli editori e dell’editoria del fumetto di qualità.
Guardare in questo senso è inteso come diversa modalità di narrare una storia: questo è l'obiettivo fondamentale della progettazione di Mirada

Associazione culturale Mirada, via Mazzini 83, 48100, Ravenna
Tel+390544217359  www.mirada.it info@mirada.it

Ce que je ne parviens pas à m'expliquer, c'est que d'une main, on réclame des jugements plus sévères pour des cas d'alcoolisme vécus au volant d'un véhicule, et particulièrement lors d'accidents causant la mort, ce qui, en soi, ne me cause pas de problème, pendant que, de l'autre main, on allège la peine de pénitencier d'autres personnes, accusées de crimes différents, mais dont les conséquences sont semblables, à cause du même alcoolisme.

Autrement dit, si Marie-Christine Méquish avait tué François Couteau au volant d'une voiture, au lieu de l'égorger, la peine aurait-elle été la même?  Un "buveur occasionnel", qui tue quelqu'un, suite à un accident de voiture lors duquel il affichait un taux d'alcool supérieur à la limite permise, aura-t-il une peine plus sévère qu'un conducteur qui est un alcoolique reconnu?  Si l'on condamne presque automatiquement, dans l'opinion publique, un conducteur coupable de conduite avec les facultés affaiblies, pourquoi devrait-on donner une chance à une autre personne, en vertu du même alcoolisme, suite à la commission d'autres sortes de crimes?

À moins que ce soient les origines autochtones, qui viennent tout changer, ici.  Par exemple, une blanche, aînée d'une famille de huit enfants, tous de la même mère, mais de huit pères différents, où l'alcool a toujours été présent, qui quitte le domicile familial à l'âge de 15 ans, et qui donne naissance à cinq enfants en l'espace de six ans, aurait-elle droit à la même réduction de peine que Marie-Christine Méquish?  Parce que selon l'article, c'est ce que Marie-Christine a vécu.  Si c'est le cas, les "orphelins de Duplessis" pourraient aussi commettre des crimes violents, et obtiendraient des réductions de peine, à cause de leur passé de misère?  Que dire des jeunes abandonnés, des victimes d'agressions sexuelles, des enfants battus, des noirs, des asiatiques, des gais et lesbiennes, des musulmans, des bouddhistes, des raéliens, et de tous ceux que l'on qualifie de "autres" dans les statistiques?  Si l'on continue à ce rythme, chaque indivdu aura une bonne raison de se voir condamné pour moins longtemps que la justice ne le voudrait.

Je ne dis pas ici que ce qu'a vécu Marie-Christine Méquish est "de la petite bière".  Mais le fait de dire que l'alcoolisme, et les origines autochtones, viennent réduire une peine de pénitencier pour quiconque plaide coupable d'un crime, aussi crapuleux puisse-t-il être, revient selon moi à simplifier un peu trop les choses.  Il aurait plutôt fallu revoir les circonstances du crime en lui-même (mobile du crime, circonstances particulières à l'événement en soi, etc.), plutôt que de simplement dire que l'accusée - comme la victime, au demeurant - est autochtone, et alcoolique.

L'article, signé Christiane Desjardins, et publié sur le site Cyberpresse.ca, se termine en disant que le juge a recommandé à Marie-Christine Méquish de se prendre en mains pour guérir son alcoolisme.  Entre vous et moi, si elle est revenue 40 fois devant la cour, pour divers délits, toujours selon l'article, depuis qu'elle s'est établie à Montréal, en 1984, est-ce que Wilbrod Claude Décarie est le premier juge qui lui fait cette recommandation?  Elle devra en égorger combien d'autres, avant que l'on ne fasse quelque chose?

si ricorda che gli Assessorati alle Politiche Culturali e alla Creatività Giovanile dei Comuni di Firenze e Parma, tramite i rispettivi Archivi Giovani Artisti, promuovono, all’interno del programma Italia Creativa – sostegno e promozione della giovane creatività italiana, proposto dall’associazione G.A.I. in collaborazione con il Ministero per le Politiche Giovanili e il Ministero per i Beni e le Attività Culturali, il Progetto di Narrativa e Poesia denominato BORN TO WRITE.

Firenze e Parma, due città in sinergia, si propongono nuovi obiettivi, volti a dare un valore aggiunto ai propri progetti, rendendoli sempre più convergenti e radicati su tutto il territorio nazionale. Con BORN TO WRITE, in particolare, si intende lavorare sulla formazione di giovani autori e sulla loro promozione tramite un’articolata serie di occasioni di crescita professionale ed una correlata serie di prodotti editoriali, un potenziamento di strumenti elettronici quali un database nazionale e uno specifico sito web, presentazioni sul territorio nazionale che coinvolgano importanti protagonisti del panorama letterario italiano.

Ecco dunque la prima tappa di BORN TO WRITE: il bando della rivista di narrativa “La Luna Di Traverso”, dal tema “Incontro”; tale bando è presente, oltre che in allegato, anche sul sito web: www.lalunaditraverso.it

Vi invitiamo a diffondere presso gli iscritti dei vostri Archivi il bando in oggetto, la cui scadenza è fissata in data 30 Giugno.

Grazie per l’attenzione e la preziosa collaborazione,

Daniele Ciullini – Comune di Firenze

Mariella Toscani – Comune di Parma

La rivista letteraria «La Luna di Traverso», edita dalla Casa editrice Monte Università Parma, in collaborazione con l’Archivio Giovani Artisti, struttura dell’Assessorato alle Politiche Culturali e alla Creatività Giovanile - Comune di Parma, bandisce un NUOVO CONCORSO PER NARRATORI, FOTOGRAFI e ILLUSTRATORI, numero 0 del progetto di Narrativa e Poesia “BORN TO WRITE/ NATI PER SCRIVERE” inserito all’interno del programma Italia Creativa – sostegno e promozione della giovane creatività italiana, proposto dall’associazione G.A.I. in collaborazione con il Ministero per le Politiche Giovanili e il Ministero per i Beni e le Attività Culturali.

REGOLAMENTO

Art. 1 - TEMA DEL CONCORSO

Il prossimo tema della rivista sarà Incontro. Casuale e non causale. Con una o più persone. Incontro come una visione. Incontro con oggetti, con situazioni. Un confronto con tutto quello che è Altro da sé per prendere coscienza di noi stessi. Ma anche la gara, una competizione, lo scontro di forze o energie, per verificare o valicare i nostri limiti, umani e personali, e a volte per cambiare vita. Incontro come reciproco influsso di elementi sensoriali ed extrasensoriali, come scambio, interferenza, miscuglio.

Art. 2 - MODALITA’ DI PARTECIPAZIONE

Opere narrative: si ammettono racconti originali ed inediti per una lunghezza massima di 5400 battute, spazi inclusi. Il materiale dovrà essere inviato via mail a giovani@comune.parma.it o per posta su floppy disk.

Opere fotografiche: si accettano opere originali e non pubblicate. Ogni autore dovrà presentare 5 fotografie in formato 10x15 in bianco e nero facendole pervenire su file, su negativo o su supporto magnetico (floppy disk o cd rom).

Illustrazioni: si ammettono da un minimo di 3 a un massimo di 5 tavole in bianco e nero del formato massimo di un foglio A4 (21x29.7 cm). È preferibile scansionare ed inviare il materiale via mail. (Chi volesse, può comunque inviarlo per posta tradizionale, facendolo pervenire al seguente indirizzo: Archivio Giovani Artisti di Parma e Provincia c/o Palazzo Pigorini, via Repubblica, 29 – 43100 Parma).

Le opere di tutti i partecipanti dovranno essere accompagnate da una breve biografia dell’autore corredata dai dati personali (nome, cognome, indirizzo, recapiti telefonici, indirizzo e – mail). In relazione alla previsione che il materiale possa essere pubblicato, si richiede inoltre il consenso al trattamento dei dati personali ai sensi della legge 675/96 sulla privacy. Inoltre i candidati si faranno garanti dell’originalità dell’opera da loro presentata. Le decisioni della Commissione saranno inappellabili e il materiale non verrà restituito.

Eventuali attestati di partecipazione al concorso saranno assegnati agli artisti che ne faranno richiesta solo qualora i loro lavori vengano selezionati.

Art. 3 - CRITERI DI SELEZIONE

Per la valutazione delle opere si terrà conto della qualità, dei percorsi di ricerca formale e dell’originalità dei testi e delle immagini. Il premio del concorso consiste nella pubblicazione dell’opera sulla rivista «La Luna di Traverso». Solo i vincitori saranno contattati dalla redazione. Non si accettano racconti che hanno partecipato a bandi precedenti.

Art. 4 – SCADENZA

Le opere devono essere consegnate entro e non oltre le ore 12.00 di lunedì 30 giugno 2008.

Art.5 – INFORMAZIONI

Per ulteriori informazioni, rivolgersi ai seguenti numeri di telefono: 0521/384469, oppure agli indirizzi di posta elettronica: giovani@comune.parma.it.; redazione@lunaditraverso.it. Orari di ufficio Archivio Giovani Artisti: dal lunedì al venerdì, dalle ore 8.00 alle 13.00; lunedì e giovedì anche dalle ore 15.00 alle 17.00.

Siti web: www.comune.parma.it/iniziativeculturali ; www.lalunaditraverso.it

Di zaman ini Allah menurunkan ujian keimanan bagi kaum muslimin untuk menguji siapakah diantara mereka yang beriman dengan benar, dan mana yang kafir atau munafiq. Ujian itu adalah munculnya seorang yang mengaku nabi, tapi nabi palsu!!

Wahai Pembaca yang budiman, ketahuilah bahwa keyakinan ini adalah kekafiran yang nyata berdasarkan dalil-dalil shohih sebagaimana yang telah kami bawakan dalam dua edisi lalu.

Kafirnya orang yang mengaku nabi dan orang yang membenarkannya merupakan perkara yang telah disepakati oleh para ulama' salaf, dan ulama'-ulama' setelahnya. Kenapa kafir? Jawabnya, karena ia telah mendustakan firman Allah -Ta'ala-,

"Muhammad itu sekali-kali bukanlah bapak dari seorang laki-laki di antara kamu, tetapi dia adalah Rasulullah dan penutup nabi-nabi. Dan adalah Allah Maha Mengetahui segala sesuatu". (QS.Al-Ahzab : 40)

Allah telah menyatakan bahwa tak ada lagi nabi setelah Nabi Muhammad -Shollallahu ‘alaihi wasallam-, sedang orang yang mengaku nabi dan orang yang membenarkannya malah menyatakan bahwa masih ada !! Ini adalah pendustaan dan kekafiran yang ada dalam hati mereka !!

Rasulullah -Shollallahu ‘alaihi wasallam- bersabda,

"Tak akan tegak hari kiamat sampai ada beberapa kabilah diantara ummatku akan bergabung dengan orang-orang musyrikin; sampai ada beberapa kabilah diantara ummatku akan menyembah berhala. Sesungguhnya akan ada di antara ummatku 30 tukang dusta, semuanya mengaku bahwa ia adalah nabi. Akulah penutup para nabi, tak ada lagi nabi setelahku". [HR. Abu Dawud (4253), At-Tirmidziy (2219), Ahmad (22448), Ibnu Hibban (7238), Al-Hakim (8390), Ath-Thobroniy dalam Al-Ausath (8397), dan Musnad Asy-Syamiyyin (2690),Abu Nu'aim (2/289), dan Asy-Syaibaniy dalam Al-Ahad wa Al-Matsaniy (456). Hadits ini di-shohih-kan Al-Albaniy dalam Takhrij Al-Misykah (5406)]

Nabi -Shallallahu ‘alaihi wa sallam- bersabda,

"Sesungguhnya kerasulan dan kenabian telah terputus. Maka tak ada lagi rasul, dan nabi setelahku". [HR. At-Tirmidziy (2272), Ahmad (13851), Al-Hakim (8178), Abu Ya'laa (3947), dan Ibnu Abi Syaibah (30457). Hadits ini di-shohih-kan oleh Al-Albaniy dalam Shohih Al-Jami' (1627), dan Al-Irwa' (8/128)]

Selain itu, dalam beberapa atsar dari sahabat menyebutkan bahwa Abu Bakr setelah diangkat jadi khalifah, maka tugas yang pertama kali beliau laksanakan adalah mengirim pasukan menuju Qabilah Bani Hanifah untuk memerangi orang-orang yang murtad dari Islam yang dilakoni oleh Musailamah si Pendusta dan pengikutnya.

Inilah sebabnya para ulama' kita dari zaman ke zaman mengeluarkan pernyataan tegas kafirnya orang yang mengaku nabi, dan orang-orang yang membenarkannya, baik dari kalangan pengikutnya, maupun dari luar pengikutnya.

Imam Ahli Sejarah Islam, Abu Bakr Muhammad bin Ishaq bin Yasar Al-Madaniy-rahimahullah- berkata, "Awal kemurtadan di kalangan bangsa Arab adalah (terjadi pada diri) Musailamah di negeri Al-Yamamah pada Bani Hanifah, Al-Aswad bin Ka'ab Al-Ansiy di negeri Yaman di masa hidupnya Rasulullah -Shollallahu ‘alaihi wasallam-. Juga telah keluar Thulaihah bin Khuwailid Al-Asadiy di kalangan Bani Asad dalam keadaan mengaku nabi".[HR. Al-Baihaqiy dalam Al-Kubro (16504)]

Jadi, di zaman para sahabat, mereka meyakini bahwa orang yang mengaku nabi dan membenarkannya adalah kafir sehingga Abu Bakr mengirim pasukan untuk memberangus mereka sebagaimana juga beliau mengirm pasukan menuju kaum yang murtad akibat mengingkari wajibnya zakat.

Al-Imam Asy-Syafi'y-rahimahullah- berkata, "Orang-orang yang murtad setelah wafatnya Rasulullah -Shollallahu ‘alaihi wasallam- ada dua macam. (1)Diantaranya, ada suatu kaum yang kafir setelah masuk Islam, seperti Thulaihah, Musailamah, Al-Ansiy, dan pengikut mereka. (2)Diantaranya, ada suatu kaum yang berpegang dengan Islam, namun mereka menahan (tak mau bayar) zakat".[Lihat Al-Umm (4/303)]

Kafirnya orang yang mengaku nabi sudah menjadi aqidah yang jelas dan kokoh dalam hati kaum muslimin. Oleh karena itu, dalam setiap kurun waktu para ulama' kita tanpa ragu telah menjelaskan kekafiran mereka.

Al-Qodhi Abul Fadhl Iyadh bin Musa Al-Yahshobiy-rahimahullah- berkata, "Demikian pula orang yang mengakui kenabian seorang bersama Nabi kita -Shollallahu ‘alaihi wasallam-, atau setelahnya, seperti sekte Al-Isawiyyah dari kalangan Yahudi yang berpendapat khususnya kerasulan Nabi Muhammad -Shollallahu ‘alaihi wasallam- pada orang Arab; seperti juga sekte bathiniyyah Al-Khormiyyah yang berpendapat langgengnya kerasulan; seperti kebanyakan sekte Rofidhoh (Syi'ah)yang berpendapat tentang keikutsertaan Ali bersama Nabi Muhammad -Shollallahu ‘alaihi wasallam- dalam kerasulan, dan setelahnya...Demikian pula setiap orang yang mengaku dapat wahyu di antara mereka, sekalipun ia tak mengaku nabi... Mereka ini semuanya adalah kafir lagi mendustakan Nabi Muhammad -Shollallahu ‘alaihi wasallam-, karena beliau -Shollallahu ‘alaihi wasallam-telah mengabarkan bahwa beliau adalah penutup para nabi, tak ada lagi nabi setelah beliau; beliau juga telah mengabarkan dari Allah -Ta'ala- bahwa dia adalah penutup para nabi, dan diutus kepada seluruh manusia ".[Lihat Asy-Syifa bi Ta'rif Huquq Al-Mushthofa (2/236)]

Saking jelasnya perkara tertutupnya pintu kenabian setelah Nabi Muhammad -Shollallahu ‘alaihi wasallam-, dan kafirnya orang yang mengaku nabi, sampai diantara ulama' kita ada yang mencap kafir orang yang ragu, dan tak tahu bahwa pintu kenabian telah tertutup setelah Nabi -Shallallahu ‘alaihi wa sallam- .

Al-Allamah Ibnu Nujaim Al-Hanafiy-rahimahullah- berkata, "Jika seseorang tak mengetahui bahwa Muhammad -Shollallahu ‘alaihi wasallam- adalah nabi yang paling akhir, maka ia bukan muslim, karena perkara seperti ini adalah termasuk perkara pasti (jelas)".[Lihat Al-Asybah wa An-Nazho'ir (192), cet. Darul Kutul Al-Ilmiyyah]

Kekafiran orang-orang yang mengaku nabi, dan juga orang-orang yang membenarkannya, sudah disepakati oleh para ulama kita.

Al-Allamah Ali Al-Qoriy-rahimahullah- berkata, "Pengakuan kenabian setelah Nabi kita -Shollallahu ‘alaihi wasallam- merupakan kekafiran menurut ijma' ".[Lihat Syarh Al-Fiqh Al-Akbar (hal.244), cet. Da